Ball de Valencians

 

Aquest ball d’origen molt antic, es segons tots els estudiosos del fet popular, l’avantpassat directe dels "castells", tant és així que antigament es coneixia com a "Valencians" als castellers fins que més tard van passar a denominar-se "xiquets" fent referència al seu origen a la ciutat de Valls.

A Vilanova hi ha referències certes de la presència d´aquest ball a mitjans del segle passat tot i que no se sap si era executat per vilanovins o per forasters i s´ha trobat en l´arxiu musical de l’església de Sant Antoni una partitura que correspon a un Ball de Valencians consignat a la nostra vila que consta junt amb altres com la moixiganga i el toc de castells antic. Aquesta partitura es troba en el llibre de música del mestre Magí Sans .

Constava d´una part ballada amb varies coreografies i acabava amb una torre final, aquest últim moviment es el que va anar augmentant d´alçada i finalment es va independitzar de la part dansada per donar origen al que avui coneixem per "castells humans".

En quant al nom, la teoria més acceptada es que en un principi era un ball executat per persones provinents del País Valencià, tot i que alguns autors afirmen que deriva del nom llatí "valens"...els valents. En aquesta línia,  menció apart mereixeria, la Muixeranga d´Algemesí , formació que està directament emparentada amb el ball de Valencians i que confirmaria la teoria de la procedència del ball deterres valencianes.

En els temps de màxima esplendor d´aquest ball era molt admirat per la seva espectacularitat i moviment, tal com consta en diverses noticies periodístiques de l´època.

D´aquest ball no hi ha referències coreogràfiques pertanyents a cap variant vilanovina , per tant ens hem de fixar en les coreografies de caràcter general consignades en diversos treballs i publicacions que s´han fet d´aquest ball principalment en les comarques tarragonines, Partim però, de la base certa d´una música autòctona de la nostra ciutat,  pertanyent a aquest ball. En quant a la torre podia ser de més o menys tamany i alçada depenent de la quantitat de components del grup i de la seva disposició i habilitat, però no acostumava a passar dels tres o quatre pisos d´alçada.

S´ha de tenir en compte que tot i que es una dansa molt documentada pels estudiosos, hi ha escasses referències coreogràfiques de la part dansada i molt poques fotografies de la torre, donat que aquest ball va desaparèixer de les nostres contrades a finals del segle XIX tot i que ja feia anys que convivia amb els castellers als quals havia donat vida , sembla ser que el darrer ball de valencians va ser el d´Arbeca del qual se’n conserven algunes fotografies dels anys 1925 i 1926 de l´execució de la torre.

 

L´Agrupació de Balls Populars va decidir incorporar aquest ball al seguici popular l’any 2000 i va ser apadrinat en l’acte de la seva estrena pel Ball de Valencians de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El ball, en la variant vilanovina, el composa un nombre no inferior a 24 persones distribuïdes en grups de 8 sense comptar els mes petits, que participaran conformant la part més alta de la torre final.

 Consta de varies parts: “l´entrada”, “els braços”, “la jota”, “l´estrella gran” i “les estrelles petites”,  finalitzant amb l´aixecament de la torre i de pilars.

El vestuari consta de camisa i pantaló blancs, faldilleta similar al ball de bastons,  de color vermellós, 2 mocadors creuats al pit (necessaris per fer la coreografia) , espardenyes i faixa gruixuda de color negre (necessària per executar la torre).

Es sens dubte un ball popular molt atractiu tant en la seva part coreogràfica , com en la "castellera" que permet alçades i formes variades, tot i que en principi només s´executen la figura anomenada "torre" i el pilar.

 

Formulari de contacte

Cal omplir tots els camps.

Localització

Troba'ns més ràpid

Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú · dissenyat per: ohmywebness.com