Aquest any 2025 es compleixen 25 anys d’un episodi ben significatiu en la història del Ball de Gitanes de Vilanova i la Geltrú. A les portes de la Festa Major de Vilafranca del Penedès de l’any 2000, es va produir una situació inesperada: el Ball de Gitanes vilafranquí va anunciar que no podria actuar per manca de balladors.
Davant aquesta situació i a només dotze dies de l’inici de la festa, els Administradors de Vilafranca van prendre una decisió valenta i encertada: convidar el Ball de Gitanes de Vilanova per tal de no perdre un dels balls més emblemàtics de la seva Festa Major.
L’acollida va ser excel·lent i aquell fet es recorda encara avui com un gest de germanor i col·laboració entre colles i pobles. El folklorista vilafranquí Eloi Miralles ho va recollir en el seu llibre Del ball de les gitanes de Vilafranca del Penedès (Barcelona: Llibres de l’Índex, 2016).
A continuació, en reproduïm íntegrament el fragment:
Fou llavors, com dèiem, que els Administradors d’aquell any 2000* es van trobar en l’atzucac que representava haver de prescindir d’un dels balls més representatius de la nostra Festa Gran, però, amb bon criteri, van trobar la solució de fer venir el Ball de Gitanes de Vilanova, format no pas per gitanos de raça, sinó per paios i paies. I el cas és que van ser molt ben rebuts per la parròquia vilafranquina, la qual cosa va sembrar la llavor que conduiria a un renovat floriment de la nostra dansa més castissa. Una bona mostra d’aquesta acceptació la trobem a la crònica festamajorenca que oferia El 3 de Vuit (8-IX-2000):
«…Una de les grans novetats de la Festa Major del 2000 ha estat, sens dubte, la participació del Ball de Gitanes de Vilanova per cobrir la baixa de darrera hora de les “gitanillas” vilafranquines. I el cas és que la presència del ball vilanoví a les cercaviles i processons no podia haver estat millor, ja que van encomanar la seva alegria a tots els espectadors i, de passada, van deixar en evidència el nivell –coreogràfic i de vestuari– del Ball de Gitanes de Vilafranca. Cal començar a pensar què passarà a partir d’ara. Bons reflexos els dels Administradors, solventant una papereta que no els pertocava a ells sinó a la Coordinadora de Balls…».
També cal dir que les Gitanes vilanovines s’ho van passar tan bé i van quedar tan satisfetes del bon acolliment vilafranquí, que en un gest que les honorava, van decidir no cobrar ni un duro per la seva prestació. Els Diables nostres, amb els seus versos, també s’havien afegit a la crítica, constructiva o no, que s’havia generat a l’entorn de la presència dels de la Marina penedesenca a la nostra festa: «…se us fot a la mollera portar les Gitanes de Vilanova», etzibaven als Administradors. I blasmeven encara més el fet afegint que: «Elles no tenen la culpa d’aquest disbarat (al cap i a la fi algú els deu haver llogat). Pel que hem pogut veure, saben ballar, i aquí, a Vilafranca, ho sabem apreciar. És per això i pel seu atreviment que us demano un fort aplaudiment. No sabem qui és el culpable de tota aquesta història, però els diables tenim una opinió ben obligatòria: / De què collons serveix la Coordinadora de Balls? / Per què cony Cultura es mulla amb aquestes regales? / Els Diables volem engrescar la població / perquè l’any vinent algú s’animi a muntar el cordó. / I per tal que no entri a la història que l’any dos mil / les Gitanes de Vilafranca no van ballar».
_______
* El quintet l’integraven Montse Càmara, Daniel Margalef, Imma Pulido, Roser Rios i Lluís Maria Udina.
Amb aquest record volem posar en valor la germanor entre colles de gitanes i balls populars. Aquell episodi del 2000 va demostrar que, davant les dificultats, la col·laboració i la voluntat de mantenir vives les tradicions poden fer possible que la festa continuï amb tota la seva força.
