Benvolguts subscriptors, socis incondicionals i col·leccionistes empedreïts de programes de Carnaval a favor de la memòria històrica de l’Agrupació,
Després de tants anys d’escoltar crítiques, mofes i suggeriments sobre la nostra poca gràcia, el poc temps dedicat a un document tant important i l’aspecte de paper cutre dels nostres programes de Carnaval, per fi podem dir-ho amb orgull i sense por a la sàtira que rebrem pel sopar de Quaresma: Estem profundament orgullosos de la dignitat i la feina realitzada en aquesta edició especial! Això ja no és un programa, és una peça de col·leccionista. Una relíquia. Una perla. Un tresor. El que mai us podríau haver imaginat: un programa més extens que un foli de DIN-A4 imprès per davant i darrera a tot color. Per fi, a les mans (i als correus) de tots els socis de l’entitat un treball digne. Pensat, única i exclusivament, per a aquells que encara saben valorar els llibrets i el pes del paper i la tinta fresca.
Aquest any des de la Comissió de Carnaval, i amb el vistiplau (i la supervisió constant) de la Junta Directiva, volem donar el nostre punt de vista sobre aquest Diari Satíric.
És cert, i ho reconeixem amb la modèstia que ens caracteritza, que aquesta idea ha estat producte de la nostra ment col·lectiva. Després d’anys de gestionar el caos festiu, vam decidir que la millor manera d’avançar era… avançar, però amb una miqueta més de temps (tampoc ens vinguem amunt, estem al desembre redactant el contingut, però ja anem amb més temps que la FAC preparant un programa).
Vam proposar una idea amb cara i ulls, i per sort, hem tingut un equip que ens ha ajudat en allò que no se’ns dóna gaire bé: el disseny. Tenim a alguna artista a l’equip però se li dóna més bé pintar amb pinzell. Altres que es fan dir marketers però que fan el que poden amb el Canva (no es poden permetre dissenyar bé i com cal amb una eina professional com seria inDesign). I d’altres de la vessant més educativa que són més partidaris de fer programes amb manualitats.
Volem agrair a la Junta la seva confiança, especialment en veure que, tot i ser els SUB-ordinats els SUB-no tan normals i per tant, l’equivalent a la Subdirecció d’aquest programa, hem demostrat que sabem organitzar-nos abans que arribi Nadal. Això és una victòria que mereix un sopar d’honor, amb ingredients i a temps! (A veure si cola aquesta indirecta i ens preparen un sopar gratuït amb l’emoció d’aquets programa, que la vida està molt cara i els sous molt baixos).
El mèrit d’aquest programa, de la seva maquetació digna i dels textos esmolats, és un esforç conjunt. Volem agraïr especialment a aquells col·laboradors fora de la Comissió, gràcies a ells han aparescut noves idees, continguts més elaborats i una maquetació ben feta. Gràcies a vosaltres, aquest any la gent de la comissió TIC, encarregada de la gestió del Programa viurà d’una millor salut mental (per no haver de demanar plaça al nou edifici que s’està construïnt) i evitarem més d’un disgust després de rebre les severes crítiques de la Junta. Però ens quedem amb l’honor de ser els coordinadors de la bogeria, coordinadors del Tothosap de l’Agrupa. Sense bogeria no hi ha Carnaval, i sense coordinació, el Carnestoltes arribaria al maig.
Sabem que, a fora (perquè la comissió de Carnaval ja no som tan joves), la joventut il·lustrada consumeix la vida a cop de scroll ràpid, TikTok, stories que duren només 24 hores, o fins i tot (i això ja és el súmmum de la degradació!) a través d’aquelles plataformes de pagament com OnlyFans. Clar, si ho consumeixen tot per pantalles tàctils, com volen apreciar l’olor d’un bon programa imprès? O com poden entendre el valor i l’esforç de la feina realitzada en un periòdic com els que ja no disposem a Vilanova…
Però que no es preocupin els ignorants del món digital: nosaltres imprimim i creem continguts per la història! I, francament, alguns diran que ja es va fer un diari a l’Entitat, però la nostra edició del programa en format periòdic té més sentit que mai després d’uns mesos replets de noticies que ubiquen la nostra ciutat en portada i, sobretot, després de tants anys de crítica per no contentar als nostres i estimats socis col·leccionistes de l’entitat.
I que coi, aquesta edició té més cos i glamour que la versió digital que ha quedat de l’històric Diari de Vilanova. Que ara, pobre, ja no arriba ni a un A4 dels nostres antics programes!
Esperem que gaudiu d’aquesta lectura i que la utilitzeu com es mereix: un programa més a la col·lecció!
Visca l’Agrupa i Visca el Carnaval de Vilanova i la Geltrú! (i… Visca la Comi!)
