Festa Major 2025

Fent un tomb per la història de la nostra Tarragona ens trobem que el ball de valencians s’esmenta per primera vegada el 1633, però aquest ball iniciat per homes al País Valencià aviat va ser copiat a les comarques tarragonines del Camp de Tarragona. Així, és prou coneguda la notícia de l’any 1687 en què ja es parla d’una actuació del ball de Valencians de Bràfim, desenvolupada a la ciutat de Tarragona. Però pocs anys després, el 1706 tenim notícies del ball de valencians executat a càrrec del Gremi dels Fadrins Menestrals de la ciutat de Tarragona, dins d’un conjunt de representacions que efectuaven els gremis tarragonins.

L’Esbart Santa Tecla, seguint en la mateixa línia d’aportació de material als balls i entremesos de Tarragona, a partir de la melodia popular Las torres del mestre Ramon Bonet, del 1885, i amb materials i consultes amb l’historiador Josep Bargalló i Badia, ha volgut reconstruir i recuperar per al seguici de Tarragona el ball de Valencians, donant-li les característiques coreogràfiques principals de les nostres terres. El joc de mocadors i la construcció d’una torre dóna al ball una forma i un caràcter eminentment tarragoní. Musicalment la melodia popular ha estat adaptada per instruments autòctons: sac de gemecs, flabiol i tamborí, tarota i violí, donant al ball plenitud musical i varietat dins el seguici de Santa Tecla.

L’any 1997, l’Esbart Santa Tecla va recuperar per al seguici de Tarragona el Ball de Valencians, on ha estat present fins al dia d’avui.

El Ball de Valencians de Reus és un ball del Seguici Festiu de la ciutat que surt per la Festa Major i per les Festes de Misericòrdia al mes de setembre.

Està documentat a Reus per primera vegada el 1683, amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia.
Les descripcions del ball diuen que feien diferents figures que acabaven amb torres de cinc, sis i set pisos. Un memorial que descriu les Festes de Misericòrdia de 1792, parla de les torres. Joan Amades recull aquesta notícia d’uns manuscrits de començaments del segle XIX: “Lo ball de Valencians amb dos homens, lo un sobre de l’altre de peus drets y a sobre dels dos homens un noi a peus dret, y un home que toca la gralla y un altre que toca lo timbal“.

Reus va ser la primera ciutat on, en temps recents, es va recuperar el ball de valencians, quan va ser ballat per l’esbart del Bravium el 1959. El 1977 va ser ballat per l’Esbart Ramon Olzina de Vila-seca, del 1981 al 2001 per l’Esbart Baix Camp i des del 2003, a càrrec de la Coordinadora de Dansa de Reus. Antigament les diferents parts del ball no tenien un ordre fix.
Això va canviar a partir de la seva recuperació, i ara és un ball més ordenat però menys espontani, ja que no interactua tant amb el públic.

Txori Zuri Dantza Taldea va ser creat l’any 1979 per un grup de joves de la localitat amb la intenció de mantenir i fomentar les danses i la cultura popular Vasco – Navarra, després que un grup de monges que dirigia la guarderia de Berriozar va organitzar un curset de danses regionals. Va ser així com va sorgir el grup de danses de Berriozar que més tard passaria a anomenar-se Txori Zuri.

Aquest grup es va encarregar de recuperar el “Baile de Mayordomos i Mayordomas”, inventar el Carnaval rural de Barriola i actuar a les diverses celebracions del poble com ara: Olentzero, Fiestas i Día de Berriozar.

El grup ha realitzat nombroses sortides a llocs com: Sant Rafel (Eivissa), Vielha (Vall d’Aran), Chemillé, Gascunya, (França) Marinaleda (Sevilla), Burella i Cangas do Morrazo (Galícia), Ampuries i Balsareny (Catalunya), Vilatuerta, Fustiñana, Aibal, Oiartzun, Baiona, San Sebastian, així com a tota la geografia foral, participant activament en els Dantzaris Egunas i el dia 6 de juliol a la Plaza de los Fueros de Pamplona ininterrompudament des de 1980 fins a dia d’avui. El Grup de Danses Txori Zuri ha participat en aniversaris d’altres col·lectius del poble com el de la Banda de Música Doinua de Berriozar, Comparsa de Gigantes o Fanfarre Bizkargain.

El 1984 el grup s’integra a la Federación de Dantzas de Euskal Herria (EDB). Des de 1986 compta amb un grup de “Txiqui” primer anomenat Ausensi i després Hulargi, que són la pedrera jove del grup. També ofereix cursets, actuacions a casaments, homenatges i altres actes.

Avui en dia són aproximadament entre 15 i 20 persones que participen activament i durant els seus quasi 45 anys d’existència són prop de quatre-centes persones les que han passat pel grup, esforçant-se per portar a port els seus objectius principals: mostrar a la societat el folklore basc i transmetre’l de generació en generació.