Arran de les recents descobertes arqueològiques produïdes a la nostra ciutat, cal divulgar i posar en context aquestes troballes que han posat llum a la foscor dels inicis més antics del nostre carnaval, que sempre hem dit que es el millor del mon, cosa certa, però que ara tenim constància precisa de que és el més antic.
En les excavacions efectuades al Pla de la Carpeta (actual plaça de la Vila) s’han trobat restes humanoides, acompanyades d’atuells i restes d’aliments, de incalculable valor científic, com ara un capell similar a una primitiva barretina, feta de pell de mamut o un bacallà fossilitzat que probablement formava part de la dieta prehistòrica durant el carnaval paleolític.
A aquestes restes de individus se’ls hi ha donat el nom “d’Antecessor carnavalis vilanovensis”, serien amb tota probabilitat el precedent més antic del ”homo carnavalensis” actual.
Fins ara es creia que “l’Australopitecus suburensis” , descobert fa alguns anys, era el de mes antiguitat, però cal remarcar que en l’única excavació en que es té constància d’aquesta espècie ,tot i que s’hi van trobar objectes brillants i pedretes lluents que possiblement s’utilitzaven en les cerimònies carnavalesques, son mes recents i paradoxalment denoten que eren uns individus poc evolucionats mes a prop del gènere Neandhertalensis que del Homo.
Ara però, ja podem afirmar que les restes vilanovines son les mes antigues, doncs entre les diverses restes alimentaries que s’han localitzat hi ha una gran quantitat de dàtils empedreïts d’un margalló primitiu (Arqueo Chamaerops humilis) dipositats en una bossa de pell de pangolí, que s’utilitzava per transportar-los i després llençar los a distància contra altres individus de l’espècie, cosa la qual es constata en els diversos bonys que presenten els cranis dels espècimens trobats a la fossa del Pla de la Carpeta.
En aquesta fossa s’hi ha trobat diversos individus , tant mascles com femelles en posició aparellada , tots adornats amb unes polseres de diversos colors , que indiquen la celebració d’alguna cerimònia grupal dirigida per un xaman o bruixot , del qual també se’n han trobat les restes, acompanyades d’un bastó llarg amb una pell d’animal al capdamunt que segurament servia per a dirigir una cerimònia catàrtica al voltant d’un monòlit o menhir situat al mig del Pla de la Carpeta , lloc cerimonial de celebració de la catarsi col·lectiva primitiva , lloc que podríem anomenar com el Stonehenge vilanoví.
A aquest individu se l’ha batejat amb l’entranyable nom de Juanlu , en homenatge al nostre alcalde, que en el moment de la descoberta passava per allà i els encarregats de l’excavació van trobar que hi tenia una retirada.
Els científics responsables del descobriment han destacat l excel·lent conservació de les restes , segurament deguda a la capa de terra argilosa amarada de cervesa i altres productes espirituosos que les han protegit durant aquests últims deu-mil anys.
Ara caldrà aprofundir en l’estudi d’aquestes troballes, ja que això ens permetrà entendre com el comportament de certes persones durant el Carnaval correspon a una herència que ens ve del Paleolític, cosa la qual se’n tenia la sospita, però que ara podem afirmar amb tota seguretat.
A tot això, diversos estudiosos de tot el mon ja s’han interessat per aquest descobriment tant important i esperem que la FAC no trigui a convocar un simposi i a convocar una beca sobre aquest tema, que per edat i tarannà els hi toca de tant a prop.
Amat Deulofeu Tort
Doctor en Arqueologia Carnavalesca Vilanovina per la Universitat de Massaxutes.
