Una retirada a temps per una victòria a les Olimpíades

Quan l’Oriol Codina, l’etern gran capità del Club Futbol Vilanova, va anunciar que deixava l’equip de la seva vida, tota la capital del Garraf va respirar amb una barreja de tristor i alleujament. Tristor, perquè l’Alumnes Obrers perdia el seu far; i alleujament, perquè per fi els àrbitres podrien xiular tranquils. Tots pensàvem que l’Oriol es dedicaria a la vida contemplativa, però ens equivocàvem: la seva retirada ha estat, en realitat, una declaració de guerra a l’oci.

L’home que entrena vuit equips (i un de curling)

Fonts de tota solvència confirmen que el concepte “temps lliure” ha estat prohibit al domicili dels Codina. Des que va penjar les botes, l’Oriol no s’ha limitat a mirar el futbol des de la grada. S’ha convertit en una mena de multi-entrenador omnipresent: actualment dirigeix vuit equips de futbol diferents, incloent-hi una lliga d’alevins, un equip de veterans que juguen en pijama i, segons diuen, està preparant una lliga per presentar un equip de l’Agrupa a la selecció nacional.

Objectiu: Los Angeles 2028

Però el futbol és massa petit per a ell. El titular d’aquesta notícia no és cap broma: l’Oriol s’està preparant per a les pròximes Olimpíades en totes les categories existents.

En un sol matí, el nostre excapità és capaç d’escalar la façana de l’Ajuntament fregant el límit del perill, subjectat tan sols per un arnès de dubtosa legalitat. I és que l’Oriol és una persona que només entén la vida si va al límit: o escala edificis municipals sense permís o juga quatre partits de pàdel simultanis —un a cada paret de la pista— per no avorrir-se. Pels passadissos de l’Agrupa ja es comenta que té tanta energia acumulada que hem hagut d’instal·lar una dinamo a la seva cadira: gràcies a l’Oriol i a la seva hiperactivitat, la seu de l’entitat ja no paga llum (fet que agraeix molt el nostre estimat tresorer, ara entenem certs favoritismes al servir sopar a la comissió de Carnaval).

L’AGENDA OLÍMPICA DE L’ORIOL (un dissabte de Ball de Mantons)