El passat 25 de novembre no va ser un dissabte qualsevol. Mentre la resta de mortals feien la llista de Reis, les bases d’ERC Garraf es reunien per confirmar el que a l’Agrupació ja sabíem des de fa temps: que Tomàs Àlvaro és l’únic home capaç de posar ordre al caos. Tot i que oficialment se l’ha reelegit com a President regional del partit, fonts ben informades de la redacció (que han escoltat converses vora la màquina del cafè) confirmen que això és només una maniobra de distracció.
El “Tresorer” que tot ho pot
La Generalitat de Catalunya està tremolant. Salvador Illa i Carles Puigdemont han posat les seves barbes a remullar en veure el currículum del nostre Tomàs. I és que, si algú és capaç de quadrar un balanç de despeses després d’una setmana de Carnaval, sobreviure a la facturació de 40 quilos de caramels de la comparsa i no perdre el seny gestionant les quotes d’una entitat de cultura popular, gestionar el Pressupost de la Generalitat és, per a ell, un joc de nens.
Un programa electoral revolucionari
Segons ha pogut saber aquest diari, el “Pla Àlvaro” per a Catalunya inclou punts que podrien canviar el curs de la història:- Substitució de la Conselleria d’Economia per una “Tresoreria d’Agrupa Style”: si no hi ha calés, es fa un ball de bastons i es recapta.
- Diplomàcia Internacional: Les negociacions amb Madrid es faran exclusivament durant el transcurs de l’Arrivo. Qui no aguanti el ritme de la xaranga, perd la competència en Rodalies.
- El Garraf com a Capital: Barcelona passa a ser una “perifèria simpàtica” i la Plaça de la Vila de Vilanova esdevé el nou centre neuràlgic del poder legislatiu (amb vistes a la moixiganga).
L’home del consens
El que fa por als passadissos del Parlament és el seu caràcter. En Tomàs és tan estimat que és l’únic polític capaç de posar d’acord un banderer amb ressaca i un membre de la Comi que no ha dormit en tres dies. “Si ens ha aguantat a nosaltres, aguantarà qualsevol cosa“, comenten des de la junta de l’entitat amb una barreja d’admiració i alleujament per por que ens el robin per anar a Madrid.
Des d’aquí, donem l’enhorabona al “Molt Honorable Tresorer”. Tomàs, sabem que el teu destí és gran, però per favor, abans de marxar a salvar la nació, deixa el calaix tancat i les factures del xató pagades.
