Ball de Valencians
MercèDansa 2017
Participació del Ball de Valencians al MercèDansa’17 organitzat per l’Esbart Català de Dansaires.
Història
A Vilanova hi ha referències certes de la presència d´aquest ball a mitjans del segle passat, tot i que no se sap si era executat per vilanovins o per forasters i, s’ha trobat en l’arxiu musical de l’església de Sant Antoni (llibre de música del mestre Magí Sans) una partitura que correspon a un Ball de Valencians consignat a la nostra vila, junt amb altres com la moixiganga i el toc de castells antic.
L´Agrupació de Balls Populars va decidir incorporar aquest ball al seguici popular l’any 2000 i va ser apadrinat en l’acte de la seva estrena pel Ball de Valencians de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
La incorporació del ball i l’adaptació al folklore vilanoví va ser obra de Josep Lluís Enríquez, Joan Domingo i Josep Miquel Laso.
persones balladores
parts del ball
any de la recuperació
Sobre el ball
Aquest ball, d’origen molt antic, és segons tots els estudiosos del fet popular, l’avantpassat directe dels “castells”, tant és així que antigament es coneixia com a “Valencians” als castellers fins que més tard van passar a denominar-se “xiquets” fent referència al seu origen a la ciutat de Valls.
En quant al nom, la teoria més acceptada és que, en un principi, era un ball executat per persones provinents del País Valencià, tot i que alguns autors afirmen que deriva del nom llatí “valens”… els valents. En aquesta línia, menció apart mereixeria, la Muixeranga d´Algemesí , formació que està directament emparentada amb el ball de Valencians i que confirmaria la teoria de la procedència del ball de terres valencianes.
En els temps de màxima esplendor d´aquest ball era molt admirat per la seva espectacularitat i moviment, tal i com consta en diverses notícies periodístiques de l’època.
El vestuari consta de camisa i pantaló blancs, faldilleta similar al ball de bastons, de color vermellós, 2 mocadors creuats al pit (necessaris per fer la coreografia), espardenyes, faixa gruixuda de color negre (necessària per executar la torre).
És, sens dubte, un ball popular molt atractiu tant en la seva part coreogràfica com en la “castellera”, que permet alçades i formes variades, tot i que en principi només s´executen les figures anomenades “torre” i el pilar.
Coreografia
Aquest ball constava d´una part ballada amb varies coreografies i acabava amb una torre final, aquest últim moviment es el que va anar augmentant d´alçada i finalment es va independitzar de la part dansada per donar origen al que avui coneixem per “castells humans”.
D´aquest ball no hi ha referències coreogràfiques pertinents a cap variant vilanovina, per tant ens hem de fixar en les coreografies de caràcter general consignades en diversos treballs i publicacions que s´han fet d´aquest ball, principalment en les comarques tarragonines. Partim però, de la base certa d´una música autòctona de la nostra ciutat, pertanyent a aquest ball. En quant a la torre, podia ser de més o menys mida i alçada depenent de la quantitat de components del grup i de la seva disposició i habilitat, però no acostumava a passar dels tres o quatre pisos d´alçada.
S´ha de tenir en compte que, tot i que és una dansa molt documentada pels estudiosos, hi ha escasses referències coreogràfiques de la part dansada i molt poques fotografies de la torre, ja que aquest ball va desaparèixer de les nostres contrades a finals del segle XIX.
Tot i que ja feia anys que convivia amb els castellers als quals havia donat vida, sembla ser que el darrer ball de valencians va ser el d´Arbeca, del qual se’n conserven algunes fotografies dels anys 1925 i 1926 referents a l’execució de la torre.
El ball de Valencians de Vilanova i la Geltrú consta de varies parts: “l‘entrada”, “els braços”, “la jota”, “l’estrella gran” i “les estrelles petites”, finalitzant amb l´aixecament de la torre i de pilars.
Notícies relacionades
No Results Found
The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.